|
1. |
|
|
|
|
Demanaren a l'amic de qui era. Respòs:
- D'amor.
- De què est?
- D'amor.
- Qui t'ha engenrat?
- Amor.
- On nasquist?
- En amor.
- Qui t'ha nodrit? + llarga
- Amor.
- De què vius? + curta
- D'amor.
- Com has nom? +llarga
- Amor.
- D'on véns?
- D'amor.
- On vas?
- A amor.
- On estàs?
- En amor.
- Has altra cosa mas amor?
- Hoc, colpes e torts contra mon amat.
- Ha en ton amat perdó ?
|
|
2. |
|
|
|
|
Tres coses fan hom alegre: salut, riquea e plasent companyia
Tres coses fan l'hom trist: ventre buit e cul esduit e haver mala nuit
Tres coses fan hom gras: molt menjar, molt dormir, la caramella no massa febrir
Tres coses honren hom: riquea, llinatge e bell vestit
Tres coses deshonren hom: mal parlar, esquinçat anar e vent de tras gitar
Tres coses fan hom savi: molt viure, molt llegir e molt cercar del món
Tres coses fan mal clergue: l'ofici de déu leixar, entendre en mercaderia e les parroquianes rocar
Tres coses fan bella dona: bella cara e lo cors e bell vestit
Tres coses fan dona graciosa: bell parlar e bells ulls e bells pits
Tres plers són en aquest món: beure en taverna, jaure en bordell e cagar en prat
Tres plers són: menjar carn, jaure amb carn e cavalcar carn
Tres mals són: vellea, pobrea e desgrat de tota res
Tres coses tolen dormir: paor, dolor e fam
Tres coses fa l'ase ensems: bramar, siular e petejar
Tres coses fan les dones quan es descalcen: tiren la calça, mostren les mamelles e baden lo cul
Tres maneres hi ha de vent de tras: pet, bufa, biula
Tres maneres hi ha d'hòmens: home e homenet e macarrí
Tres coses han les dones que no han los hòmens: pus mirades, pus culades e pus foradades
Tres coses fan bon sermó: hom escient e bell parler e no massa tener
Tres coses fan bell convit: bella casa, bones viandes e bé administrades
Tres coses són de què qualque hora hom se penet: pendre muller, pendre santa orde e entrar en religió
Tres coses són qui fan hom molt viure: menjar poc, tenir-se calt e estar alegre
Tres pudors són sobiranes: pet de col, rot de rave e de cors mort
Tres coses fan diners: fan tort, fan dret e fan furgar cony estret
Tres maneres hi ha d'ulls qui mostren falsia d'hom: alt gardar e baix gardar quan parlaràs amb ell, e fa llenguejar los ulls quan parla
Tres coses se poden fer al llit que no cal hom llevar: Déu pregar e ahorar bé a si mateix e gratar lo cul
|
|
3. |
|
|
|
|
Jus lo front port vostra bella semblança
de què mon cors nit e jorn fa gran festa,
que remirant la molt bella figura
de vostra faç m'és romasa l'empremta
que ja per mort no se'n partrà la forma;
ans quan serai del tot fores d'est segle
cells qui lo cors portaran al sepulcre
sobre ma faç veuran lo vostre signe.
Si com l'infants quan mira lo retaule
e contemplant la pintura ab imatges
ab son net cor, no lo'n poden gens partre
- tant ha plaser de l'aur qui l'environa -;
atressí em pren davant l'amorós cercle
de vostre cors, que de tants béns s'enrama,
que mentre el vei mas que Déu lo contemple;
tant hai de joi per amor qui em penetra!
Així em té pres e lliats en son carçre
amors ardents com si estés en un cofre
tancat jus claus e tot mon cors fos dintre,
on no posqués mover per null encontre.
Car tant és grans l'amor que us hai e ferma
que lo meu cor no es part punt per angoixa,
bella, de vós, ans estai ferm com torres
en sol amar a vós, blanxa colomba.
Bella sens par ab la presençanoble,
vostre bell cors, bell fec Déus sobre totes,
gais e donós lluu plus que fina pedra,
amorós, bells, plus penetrants que estella;
d'on, quan vos vei ab les autres en flota
les jutge menys, si com fai lo carboncles
que de virtuts les fines pedres passa:
vós ets sus lei com l'astors sus l'esmirle.
L'amor que us hai en totes les parts mascles
no foncs jamais en null cors d'hom ne arma,
¿quan no n'amec pus coralment nulls hòmens
tan forta amor com cesta que el cor m'obre?
Mas sui torbats que no fonc Aristòtils
d'amor qui m'art e mos cinc senys desferma,
co'l monjos bos que no es part de la cetl.la
no es part mon cors de vós tant com dits d'ungla.
Oh cors d'honors, net de frau e delicte!
prenets de me pietats, bella dona,
e ne sofrats que's amant-vos peresca,
per què eu vos am mais que nulls homs aferma;
per que us suplei, a vós, que ets le bells arbres
de tots los fruits on valor grans pren sombra,
que em retenyats en vostra valent cambra,
pus vostre sui e serai tant com visca.
Tornada
Mon ric balais: cert, vós portats lo timbre
sus quantes són e'l mundanal registre
car tots jorns naix en vós cors e revida
bondats, virtuts, més que en Pentasilea.
|
|
4. |
|
|
|
|
Ai, Déu com no m'ha fet arbre
perquè no sentís dolor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés d'amor!
Guanyara, sent insensible,
lo que perd en sentiment,
perquè sent tan gran turment
que lo viure és impossible;
i així, volguera ser arbre
o altra cosa pijor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés d'amor.
En edat florida i tendra,
tant lo foc d'amor me crema,
que té per estall i tema
de fer-me tornar en cendra;
molt més valguera ser arbre
per a passar tal ardor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés d'amor.
Io me assent desamat,
sens jamés fer-ne mudança;
servixs fora d'esperança
convertixca'm, doncs, en arbre
sec sens profit ni verdor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés d'amor.
|
|
5. |
|
|
|
|
Tu vols olvidar, Gileta,
i si vols ho podràs fer;
jo, si volgués, no podria,
no voldria si pogués.
Podràs, perquè no volies,
jo no puc per tant voler,
però fes tot lo que vulles,
jo faré lo que podré.
Si ton cor m’anomenaves,
jo deia que eres lo meu;
tu menties d’enganyosa
i jo d’enganyat també.
La veritat i mentida
de mon cor trist i del teu,
tu la dius i no la sentes,
jo la callo i la patesc.
I, pus que vols olvidar-me,
adéu, bella ingrata, adéu.
No sabré mudar-me, no,
no, no. Sí morir sabré.
|
|
6. |
|
|
|
|
Doris, qui sap que el vers és fet per alegrar,
me demana un soneto, i jo ho trob impossible.
Catorze versos junts serà massa terrible;
veis-ne aquí amb tot això quatre a punt de cantar.
Tot d’una és molt costós per la rima trobar,
però aprovant es veu que tot pot ser possible.
Passem avant, qui sap serà menos sensible
si del primer tercer me puc desempenyar.
Jo començ doncs tot d’una, i no cerc més excusa,
creent que no és estat sens orde de ma Musa,
puix veig que en tan poc temps me’n som quasi desfet.
Comencem el segon, no hi ha que desmaiar-se,
perquè la recomanda està per acabar-se.
Comptau si són catorze, i el soneto està fet.
|
|
7. |
|
|
|
|
Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en 'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.
T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.
On són els barcos. - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plo' et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
|
|
8. |
|
|
|
|
A l'aigua ens abracem: té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena encara.
M'hi encavalco.
Fuig.
Entrecuixem. L'agafo
pels flancs, amb besos l'asfixio.
Fuig
un altre cop, però ja llangorosa,
flonja i ardent.
Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d'aigua
que li queden pel cos evaporant-se
son crits d'amor.
Aleshores parlem
amb ajut de metàfores. Com dir si no
l'excés d'aire calent que abrusa el pit,
el segament de cames i genolls,
el cor que se'm desboca quan la miro
dreta o jaient.
T'adoro
fins l'esquelet.
|
Darrere de tot el nostre país, tenim un pilar de poetes que van fer possible la nosatra identitat actual. Poetes amb lletres de tot tipus, que reflecteixen la diversitat de la nostra història.
Cal no oblidar el passat, perquè això seria oblidar qui sóm. Així que aquesta és una tria de poetes que m'han fet estimar més el meu país.
released November 7, 2015
Aquest disc va dedicat a Rosa, per fer de la meua vida una comprensió eterna de felicitat, i per a totes les que tant a mi com a Max ens heu donat esperança.
Guitarrista: Max L.
Veu: Pau Díaz.
Arranjaments: Max L.
Producció: Pau Díaz.
Enregistrat: Estudi de Rule.
Il·lustracions: Sira Català.
Mesclat i masteritzat a Montcada a l'estudi de Rule.
Lletres: Ramon Llull, Anslem Turmeda, Jordi de Sant Jordi, Joan Timoneda, Fransesc Fontanella, Antoni Febrer, Joan Maragall, Joan Vinyoli.
